L’herència de Gregoriet

20setembre1964_Sali_caixaGregoriet

FOTO CARMEN. [Gregorio Tena i Rosalia Gonell] 20/09/1964. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Gregorio Tena.

Eliseo Gregorio Dionisio Tena Monfort va néixer el 9 d’octubre de 1918 en una casa del carrer Major de Vistabella. Era el primer fill -i seria l’únic- de Gregorio Tena Garcia de 32 anys i de Dionísia Monfort Salvador de 26 anys. Va morir als seixanta-quatre anys a Castelló el febrer de 1982  sense fills ni parents propers, per això l’Ajuntament de Vistabella té ara la propietat de sa casa del carrer del Forn Vell.

La tia Dionísia va enviudar jove i als anys 40 era l’encarregada del racionament del pa i als anys 50 cuinava per a les festes i celebracions: tenim algunes anotacions seues de receptes de magdalenes, galetes i pasta de mida. Gregoriet sempre va viure amb sa mare, era escrivent i feia una magnífica lletra gòtica amb tinta i ploma que podem admirar en molts dels papers redactats al poble: gran part dels llibres de família del segle XX mostren els noms amb els seus caràcters punxeguts i uniformes.

Va ser el secretari del Sindicat (únic i vertical de la dictadura), que a Vistabella prenia la forma de la Hermandad de Labradores y Ganaderos – conegut popularment com “La Germandat”: expedia les cartilles dels agricultors i els feia els cobraments de les iguales.

Molt aficionat a la música i el ball, ens ha deixat a sa casa les fotos de la festa dels quintos d’alguns anys on podem vore que era tocador de castanyetes i que acompanyava la rondalla. Gran ballador, era molt buscat per al Ball Rodat i acostumava a ser el primer de la filera en una època en què el lloc ocupat per ballar definia el rang.

Juntament amb la casa on va viure també hem heretat les seues fotos que ara passen a formar part de l’Arxiu.

L’hem volgut presentar per als qui no sabíeu qui va ser: ja que tots som, d’alguna manera, hereus de Gregoriet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Anuncis

6 pensaments sobre “L’herència de Gregoriet

  1. Rafael Centelles Miravet (del Maset Nou)

    A Gregoriet, o Gregorio com li dia mon pare, el vaig coneixet d’adolescent, en les meues pujades esporàdiques al poble. Mon pare, fuster d’ofici i natural del poble, aleshores vivia ja a Vila-real, però es va encarregar d’adoctrinar-me bé sobre quins eren els meus orígens. Recorde a Gregorio con un home alt, de monyo lluent i ben apegat. Molt simpàtic, ben vestit, de somriure quasi constant i que desprenía una bonhomía que sempre m’ha sorprés i agradat. Era diferent a la resta dels homens del poble. Quant anaem al poble, la visita a Gregorio era imprescindible i, la veritat, satisfactòria i agradable. Eren molt amics i, com dia mon pare, junts n’havein passat de molt bones i de molt roïnes. M’agradat molt veure la seua foto, doncs malgrat la seua amistat, mon pare no ne tenía cap d’ell.
    Salutacions i enhorabona pel gran treball que esteu fent.

    Respon
    1. happinessattitude

      Hola! Eres el fill del tio Serafí? Jo sóc Vanessa la neta de José Centelles, filla d’Amparo. Estic fent l’arbre genealògic de la família i no sé res dels pares de ton pare i el meu iaio, la meua iaia ja no se’n recorda i per ací no apareixen. Sé que eren Julia Peris (no sé el segon cognom) i Manuel Centelles Murcia, però no sé a quina edat es van morir i quin any o quin any van naixer, així com a què es dedicaven. Si tingueres informació o fotos teu agrairia. El meu mail és: caputxetacreativa@gmail.com. Gràcies!!

      Respon
  2. Elvira Safont Autor de l'entrada

    Certament Rafael, en el nostre article havíem oblidat eixa descripció que fas i que el definia tant: el seu cabell brillant, molt pentinat amb fixador.

    Respon
  3. sali

    Gregorio ere cosi germà de ma mare que ere l’encarregada de cuidar-lo quan se posava malat, ja que ell patia d’atacs epilèptics, no tenia germans i m’auela Rosalia (Rosalina) com li dien al poble, ere germana de son pare.
    A mi me volie molt i jo a ell també.

    Respon
  4. Elvira Safont Autor de l'entrada

    Vam tindre un poc de sort quan algunes persones de l’Ajuntament arreplegaren fotos i algun document abans de netejar sa casa: a l’Arxiu ens va arribar una capseta de llauna i dins hi havia la seua memòria. Fer visibles totes les memòries és la nostra il·lusió.
    Te’n recordes que rebé ballava el ball rodat?

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s