Arxiu de la categoria: Arquitectura

Biblioteca Pública Municipal: l’ànima del coneixement

A l’Arxiu Municipal es conserva un expedient que va arribar a l’Ajuntament durant la segona meitat dels anys seixanta, dins del context del tardofranquisme. És el projecte de construcció de la Casa de Cultura que contenia la Biblioteca Pública Municipal, Arxiu Municipal, Sala d’Exposicions, Saló d’Actes i Museu. El projecte arquitectònic que van remetre era un model estandarditzat que oferia unes línies generals a l’arquitecte, estava dissenyat per a municipis en poblacions menors de 10000 habitants i proposava un edifici situat en un espai natural que feia possible la idea racionalista de funcionalitat i bellesa.  L’expedient que conté els plànols de la biblioteca municipal adjunta el document on el governador civil informa dels tràmits necessaris per tal d’aconseguir la construcció del servei de biblioteca, que anava a càrrec del “plan de desarrollo” perfectament en consonància en les polítiques desarrollistes del franquisme.

Segurament va ser la primera oferta que va tindre Vistabella per tal de construir una biblioteca o casa de cultura de nova planta. Però la ignorància és molt atrevida, diuen. Per tant  va ser una oferta fallida perquè cap dels grups que van formar part de l’Ajuntament va apostar amb força per un espai destinat a la lectura o a la cultura. Un servei públic bàsic que per algún secret motiu vam perdre però al que mai no hem d’estar disposats a renunciar.

El geni Albert Einstein defensava que l’única cosa imprescindible que s’ha de saber és on hi ha una biblioteca. L’actual Agència de Lectura de Vistabella és humil però és l’ànima de la possible Biblioteca Pública Municipal. Una necessitat vital, també al segle XXI, també a Vistabella.

Anuncis

El Forn de Dalt no és medieval

Un dels edificis propietat de l’Ajuntament – i per tant de tots- amb una història col·lectiva més interessant és el que coneixem en el nom de “Forn de Dalt”. Ubicat en la planta baixa d’una de les edificacions més antigues de la població que destaca per l’altura i les arcades internes de la seua factura. Però que l’edificació sigue antiga no significa que el forn que té construït dins també ho sigue.

A l’Arxiu Municipal es conserva un Expedient del mes d’abril de 1933 amb el títol: Expediente para construir un horno de pan cocer en la planta baja de la casa de la calle de la Cárcel nº 4, en la que se halla instalada la Escuela de párvulos de esta villa ocupando parte del edificio nº 3, de la calle de Jesús.”

Vos expliquem la història del Forn de Dalt en el següent resum:

La noveneta del Loreto

La verge de Loreto té la seua festa el dia 10 de desembre, però a Vistabella el que es conserva és la novena del Loreto: els 9 dies que se li dediquen des del 7 fins el 15 de setembre. Eixos dies, cada vesprada, el toc de la campaneta de l’ermita convide  a resar el rosari i a cantar els gojos en la intimitat del seu reduït i acolorit espai.

Loreto deriva de la paraula llorer i és una ciutat italiana on es troba la basílica de la Santa Casa de la Verge. Aquesta devoció es va escampar per Europa i al segle XVII es van construir moltes ermites dedicades a la verge que sempre apareix sobre una miniatura de sa casa.

 

gojos_loreto

 

Madre de Dios de Loreto sed siempre nuestra abogada. El so dels gojos, que s’escampa com un mantra pel raval de Loreto durant nou dies de setembre, és una relíquia que es conserva gràcies a la voluntat d’un grup reduït de dones que treballen fidels contra l’oblit. Madre de Dios de Loreto sed siempre nuestra abogada.

 

 

 

 

Agraïments: Pilar Ibáñez Garcia i Jose Manuel Edo i Alcón

L’obra de Joan Tell

Poc s’imaginava el mestre arquitecte Joan Tell, allà per 1613 quan estava instal·lat a Vistabella per construir l’església, que el 28 de setembre de l’any 2007 la seua creació seria declarada Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument, i segur que no li agradaria saber que ara mateix reclama actuacions internes de millora i manteniment.

Els edificis han de tenir arrels tan fortes que els llocs i els paisatges pareguen impossibles sense ells”, va defensar l’arquitecte suís Peter Zumthor (1943) . I això va aconseguir Joan Tell al segle XVII: que les pedres de l’església de l’Assumpció siguen imprescindibles. Són l’escenari de gran part de les nostres fotos, i el teló de fons dels nostres afectes i desafectes.

Probablement Joan Tell ja sabia que estava construint la imatge fixa que ens identifica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vegeu article: Tesi doctoral sobre l’Església de l’Assumpció, de María Jesús Mañez Pitarch

Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer!

ARXIU MAS

ARXIU MAS

El fotògraf català Adolf Mas i Ginestà (1860-1936) va tindre la brillant idea de fotografiar edificis, objectes d’art i algunes persones, a inicis del segle XX, en un recorregut pels pobles que havia de fer-se en cavalleria. No sabem en quin moment va començar a ser ajudat en el seu projecte pel seu fill Pelai Mas i Castanyeda (1891-1954), però tenim la prova que el 1918 un dels dos es va mirar amb deteniment l’ermita de Sant Antoni.
I la seua mirada és la imatge més antiga que conservem d’eixe trosset del nostre patrimoni.

 Recordeu que enguany Sant Antoni se celebrarà aquest cap de setmana 24 de gener i teniu tota la informació dels actes a la web de l’Ajuntament de Vistabella i al fullet informatiu CO-PENAYGOLOSA-Sant antoni.

L’edifici del matador és de 1921

Cal suposar que fins el segle XX els animals només es mataven a les cases, corrals i carrers. Els plànols del matador del poble són de 1921, i els va signar l’arquitecte Godofredo Ros d’Ursinos (arquitecte municipal de Castelló, autor el 1892 del Teatre Principal de Castelló, de la plaça La Pau). Aquest mateix edifici del matador encara està en funcionament al segle XXI, encara que s’han fet diferents intervencions per adequar-lo a les canviants necessitats de la població i per acomplir la llei -que va evolucionar de manera ràpida al llarg del segle XX- . Però l’any 2012, en benefici de noves normes sanitàries i higièniques, la normativa legal ha condicionat molt l’ús de l’edifici: exigeix una forta inversió per adequar les instal·lacions, i per tant des d’aleshores els carnissers només poden sacrificar corders. Les matances de bacons cal fer-les al matador d’Atzeneta, com a lloc més proper.

Viatgeu al passat i contempleu els plànols de la primera obra del matador:

Noves instal·lacions per al futur Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat

L’Ajuntament de Vistabella del Maestrat ha fet una aposta per millorar les instal·lacions de l’arxiu per tal de conservar la seua documentació històrica i administrativa. Estem d’enhorabona perquè d’ací a poc temps estrenarem noves instal.lacions per a l’Arxiu Municipal situat a la “Falsa”  de l’Ajuntament.

Durant els mesos de novembre i desembre Eladio, Kosti, Antoniet, Miquel, Salva i Cristóbal han estat treballant de valent per tal de condicionar la sala. En primer lloc fent una separació entre l’espai de megafonia dels pregons de l’agutzil i la futura sala on es conservarà l’arxiu històric de Vistabella del Maestrat. A més han creat un despatx dins de l’arxiu per a poder treballar en la digitalització o en la descripció dels expedients.
És una obra important per tal de poder conservar els documents del fons municipal i valorem l’espenta de l’equip de govern, ja que és la primera vegada en la història del poble que es pren una decisió d’aquest tipus. Perque mai no s’havia fet cap intervenció sobre el patrimoni documental municipal. Finalment,  després d’anys d’abandó i males condicions, els documents municipals viuran dins de caixes i podrem valorar quin tipus de documentació conservem: expedients de llicències d’obres, llibres registre de correspondència d’entrada i eixida, llibres d’actes, padrons d’habitants o llibres de comptabilitat des de final del segle XIX al segle XXI i alguns documents del segle XVII i XVIII entre d’altres.

Només és un primer pas. Necessari per facilitar en un futur la feina als ciutadans per tal que puguen consultar la documentació i realitzar les seues investigacions o reclamar els seus drets. I encara hi ha molta feina per fer, com establir unes normes per organitzar la documentació de les oficines municipals o crear els instruments de descripció necessaris, com són els inventaris, catàlegs o la taula de classificació.
És un gran pas: millorar el servei als ciutadans i continuar coneixent com era Vistabella i les seues corporacions municipals.

MIREU COM ÉS I COM ERA LA FALSA

I mireu els plànols de l’Ajuntament de principis de segle