Arxiu d'etiquetes: Avelina del Molí

Mon quede una

Segurament de tavernes a Vistabella n’han hagut des de la seua fundació al segle XIII: llocs de reunió exclusius per als hòmens,  amb banquetes de fusta i en el terra de palla, on beure vi, fer negocis i distreure’s.

Sabem del cert que al llarg del segle XX les tavernes es van anar distribuint pel camí de pas que creuava el poble de punta a punta: la taverna del tio Mariano d’Isidro estava a la placeta del molí (abans placeta de la bassa), i la taverna de Divina va ocupar tres locals diferents de l’avinguda Ramon Salvador -al camí d’entrada-, a la plaça van estar també la taverna de Gilberto d’Arnau i la de la tia Carmen del sargento -a la cantonada amb el carrer Sense Cap-, i la del tio Joan i la tia Filomena -a la cantonada del carrer Mossèn Tenesa-. I al Carrer Nou, ja d’eixida, va tindre taverna el pare de la tia Avelina del Molí a inicis de segle, i tres portes enllà va estar la taverna de la tia Felícia i el tio Alejandro.

A la segona meitat del segle van arribar la taverna del tio German, la del tio Daniel i la de la tia Avelina i el tio Francisco. I és que abans que els cafès tingueren nom propi, les tavernes portaven el nom dels taverners, posaven el vi en barrals comunitaris i, en dies sofisticats, servien tramussos en platets.

Al segle XXI ha sobreviscut la taverna de la tia Avelina, ara Tasca Pili. Mon quede una.

cloti_taverna

[Taverna de Francisco i Avelina ] c.1965. Arxiu de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Clotilde Tena Edo

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a: arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ

Anuncis

El reng de cadires

IMG_46051956. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Joaquín Clerig Tena.

sedoneasaberabrilfonsenriquebarreda1956. Arxiu Vistabella del Maestrat. Fons familiar Enrique Barreda Peris.

L’any 1956 encara no havia arribat la televisió als pobles de l’interior de Castelló, aixina que el veïnat posava la cadira al carrer i, com si estiguera al cine, mirava el passejar dels altres mentre feia reunió. Des de l’encanyissada porta de la tenda del molí -a la placeta de l’Hostal- es tenia una visió panoràmica de tota la plaça (altrament dita carrer Major), per això el reng de cadires era tan vistós.

Es podien criticar els vestits de mudar, parlar del temps, comentar les notícies de la setmana i festejar davant els ulls de tots, única possibilitat considerada decent per poder-se casar com calia. Els diumenges, o els dies de festa, de vesprada t’assentaves a una cadira i veies el món passar.

SE DONE A SABER que qui conega a les persones que falten identificar en la foto ens envie un mail a arxiuvistabella@gmail.com, esafont@gmail.com o silviaolaria@gmail.com

Si voleu vore el procés d’identificació CLIQUEU ACÍ